La pell freda - Albert Sánchez Piñol

 Título:La pell freda (La piel fría)
Autor: Albert Sánchez Piñol
Páginas: 307
Editorial: La campana
Año de publicación : 2007
Género: Ciencia ficción.

 

Sinopsis:

El protagonista arriba a l'illa, un punt minúscul quasi inesxistent al mapa, fugint d'Anglaterra e Irlanda, la seva estimada patria.

La història ens situa en l'època en la que Irlanda es volia independitzar; ens parla de les reunions clandestines i de totes les proves que va haver de viure el nostre personatge per poder aconseguir la llibertat del seu país. Una llibertat, que després de tot, no va pagar tant la pena, ja que Irlanda finalment acava convertint-se en una altra Anglaterra.
Llavors, ell decideix fugir de tot aquest món i refugiar-se com a oficial atmosfèric en una illa deserta fora de totes les rutes comercials.

El que no sap l'estimat Kollege és que a l'illa hi viuen uns monstres aquàtics que li faran la vida impossible.

 Opinió:

Fonamentalment tracta sobre la vida d'en Kollege i en Batís Caffó, l'anterior oficial atmosfèric, a l'illa; ens parla de la seva supervivència al territori, de com lluitar contra la bogeria i dels valors que aprèn en la seva estança allà.

El seu passat a Irlanda es una breu introducció dels motius que l'han conduït allà, perquè així ens fem una idea de que l'ha impulsat a anar a aquell desert i inhòspit lloc.

El vocabulari de l'autor es variat en el sentit que utilitza un registre formal quan descriu o narra fets i un de col·loquial quan fa els diàlegs o transmet els pensaments del protagonista.
En general està ben estructurada, encara que pel meu gust hauria d'acabar d'explicar certs assumptes que no em van quadrar del tot. (en la secció de personatges els explicaré).

Tampoc m'ha convençut del tot, les diferents contradiccions dels personatges al llarg de la història.

  Em fa molta ràbia perquè primer diuen una cosa i als pocs capítols l'estant negant. Exemple:

-En Kollege vol entrar al far per protegir-se i odia que en Batís no l'accepti. Per tant el que seria lògic seria que quan vingués el noi nou i li demanés entrar al far, en Kollege hauria d'acceptar i no fer-li al nou oficial el que li val fer a ell; però nooooo, ens hem de contradir!!

-La idea del explosius es del protagonista que proposa acabar amb el màxim nombre de granotots possibles. Doncs endevoneu qui lluita perquè en Batís no els dispari!!! ELL, que volia exterminar-los, al cap d'uns capítols es contradiu i afirma que no els han de matar perquè són éssers racionals; quan unes pàgines abans volia liquidar a tota la població.
Això em desespera. AGGG!

 

Personatges:

Batís Caffó: antic oficial atmòsferic, alemany i de caràcter tossut. Un home de ment primitiva que no atén a raons fora de la violència i que no té el cap molt fi. Després de viure un any a l'illa, s'ha tornat una mica boig i només sap fer coses rutinàries com arreglar les fortificacions o lluitar contra els monstres, un fet que si no succeeix el trastoca més encara.
Maltractador i hostil, és un dels principals personatges que de tant en tant parla en alemany.

Kollege: Actual oficial atmosfèric, irlandès, i un home pensatiu. Sol processar les seves accions abans de fer-les, com també sap raonar i donar-li voltes als assumptes. És un noi formal, que no se li ha anat del tot el cap, i que intenta per tots els mitjans conservar la vida. És alegre i està enamorat de l'Aneris.

Aneris: Granoteta refugiada o segrestada al far, que no té sentiments per cap dels dos homes amb els quals conviu. Sol reculli aigua i llenya per al far, obeeix a en Batís i fa l'amor amb tots dos nois.
Sembla no tenir pensaments racionals ni sentiments per res.
Canta quan els granots ataquen, per així avisar als seus companys per que es preparin per al combat.

 Un 3 sobre 5

 

Fahrenheit 451

Fahrenheit 451 –

Ray Bradbury

 

La novela inicia con Guy Montag, un "bombero" de una sociedad futurista en la que él y sus compañeros de trabajo provocan incendios en lugar de apagarlos. Los libros están prohibidos, se queman apenas se descubren, y Montag no siente ningún cargo de conciencia con respecto a su responsabilidad. ¿A quién no le encantaría que le pagaran por prender fuego a diestra y siniestra?

Sin embargo, su vida cambia cuando conoce a Clarisse McClellan, una muchacha bohemia de diecisiete años que resulta ser vecina suya. Es muy habladora, lo introduce al mundo de la naturaleza, a las gotas de rocío y a no ser el títere de nadie.

Tras su primer encuentro, Montag regresa a casa y halla a su esposa tendida en la cama con una sobredosis de pastillas para dormir. Pide ayuda, pero en lugar de doctores vienen plomeros. Le dicen que ese tipo de incidentes ocurre todo el tiempo, y proceden a hacerle un lavado de estómago. A la mañana siguiente, su esposa (Mildred) no recuerda nada y está feliz como una perdiz.

Cuando más habla con Clarisse, más descontento se siente Montag con su vida. Empieza a preguntarse si los libros no son tan malos como se dice e incluso llega a robar uno de una casa que él quema hasta reducirla a cenizas. Entretanto, Clarisse desaparece (probablemente esté muerta), y su jefe, el capitán Beatty, empieza a sospechar. Lo sermonea sobre el peligro que representan los libros y le explica el origen de su profesión. Lejos de sentirse rejuvenecido, Montag se siente más rebelde que nunca. Se pasa las tardes con su esposa, leyendo un alijo secreto de libros que ha estado almacenando y llega a la conclusión de que necesita un profesor. Consigue una Biblia e intenta memorizar algunas partes.

Al final decide pedir ayuda a un antiguo profesor llamado Faber, a quien conoce un día en el parque. Al principio, Faber es reacio a aceptar su propuesta, pero finalmente accede a trabajar con Montag en contra de los bomberos. Faber le proporciona un auricular para radio de dos vías y lo manda a la aventura. Esa misma noche, Montag pierde los estribos y lee en voz alta un poema prohibido a las amigas de su esposa. No resultó ser una gran idea.

Esa noche, en la estación de bomberos, Beatty provoca a Montag citando pasajes contradictorios de los mismos libros. Oh-Oh! Él intenta demostrar que la literatura es confusa y problemática. Luego lleva a Montag donde hay una alarma de incendios: en la casa del propio Montag. La llamada vino de su esposa, quien huye de la escena antes de que lleguen. Traidora. Montag cumple las órdenes y prende fuego a su propia casa, luego quema vivo a Beatty junto con el escalofriante Sabueso Mecánico que enviaron tras él.

Convertido en fugitivo, Montag se dirige a la casa de Faber, desde donde observa su propia persecución en la televisión. Ambos planean reunirse más tarde en un lugar más seguro, ya que la ciudad es ahora una zona prohibida para ellos. Montag huye al río que se halla en los límites de la ciudad, y en su lugar muere un incauto peatón elegido al azar (las autoridades necesitaban un final feliz para la persecución que estaban transmitiendo por televisión).

Montag alardea en el río y reflexiona sobre la vida por aproximadamente cuatro párrafos antes de encontrarse con una serie de individuos en el bosque que resultan ser antiguos profesores, Deadheads y demás intelectuales. El mandamás, Granger, explica la situación: dado que los libros están prohibidos, cada uno ha memorizado un texto. Montag quiere colaborar con las partes de la Biblia que intentó memorizar antes, pero la cabeza todavía le da vueltas.

Luego, la ciudad es bombardeada por un país enemigo. Muere todo el mundo excepto Montag y estos pobladores del bosque interesados en libros. Deciden reconstruir la sociedad entre todos, y Montag recuerda un pasaje muy relevante del (Libro del Eclesiastés) sobre un tiempo para sembrar, un tiempo para cosechar y el árbol de la vida.

¿Ves lo que ocurre si no lees?

 

Premios

En 1954, Fahrenheit 451 ganó el premio en literatura de la Academia Estadounidense de las Artes y las Letras y la medalla de oro del Commonwealth Club of California.6​7​8​ En 1984 recibió un premio Prometheus de categoría «Salón de la Fama» y en 2004, un premio Hugo retrospectivo de 1954.9​10​ En los premios Grammy de 1977, la versión en audiolibro de 1976 recibió una nominación en la categoría de mejor grabación hablada.

 

El término "Fahrenheit 451" hace referencia a la temperatura a la que el papel de los libros se inflama y arde (equivale a 233º C).

 

Mi opinión de Fahrenheit 451

El tema de la novela es brutal. Bradbury, además, indica que se inspiró en las quemas de libros que han tenido lugar en diferentes momentos de nuestra historia: la biblioteca de Alejandría, la acción de los nazis, etcétera. Por tanto, aunque el libro parezca totalmente una ficción, lo cierto es que se basa en hechos reales. El autor da un paso más allá centrándose en la sociedad contemporánea en la que el materialismo y la «caja tonta» están haciendo que, cada vez, la sociedad se parezca más a un rebaño de ovejas que a mentes pensantes.

En el universo creado por Bradbury lo que se persigue es la felicidad. Pero una felicidad que se basa en el hecho de no saber, en el hecho de no pensar. Si no pensamos, no sufrimos, así que mejor no pensar. Pero dentro de este mundo tan frío y automático, aparece una niña que le hará cambiar la perspectiva al bombero Montag.

Me ha gustado muchísimo la trama argumental de la obra. Es una novela corta, intensa y sorprendente que, a medida que la vas leyendo, te va rompiendo los esquemas. Es muy fácil de leer, pero lo más interesantes es el mensaje que encierra en su interior: no solo nos advierte del peligro que sigue existiendo en la sociedad sobre la persecución del libre pensamiento, sino también nos hace reflexionar acerca de este mundo que estamos construyendo y en el que las ideas empiezan a valer menos que la apariencia

 

 

Mecanoscrit del segon origen- Manuel de Pedrolo

 

 

 

Mecanoscrit del segon origen (1974)

Carme Ballús

Manuel de Pedrolo va escriure entre el 1973 i el 1979 el que podríem anomenar el nucli central de la seva literatura de ciència-ficció, que tracta de viatges en el temps, d’escletxes entre dos mons i de contactes entre els humans i els éssers provinents d’altres indrets de l’univers que vénen a la Terra per refugiar-s’hi o per destruir-la.

Les dues obres més conegudes en aquest vessant són la novel·la Mecanoscrit del segon origen (1974) i el recull de contes Trajecte final (1975). Pedrolo va seguir treballant el gènere durant tota la seva carrera literària. El 1980 va publicar Aquesta matinada i potser per sempre, que ell mateix reivindicava com a la seva millor novel·la de ciència-ficció, i el 1991 va aparèixer Succés simultani.

Mecanoscrit del segon origen tracta el tema de l’origen de la civilització en cinc capítols d’extensió semblant —trenta pàgines—, anomenats «Quaderns». Al final trobem un epíleg breu, que duu per títol la pregunta: «És l’Alba la mare de la humanitat actual?». Aquest escrit afirma que els «Quaderns» van ser descoberts fa més de quatre mil anys i exposa les teories que hi ha hagut respecte a la seva autoria i autenticitat. Davant una suposada edició de Mecanoscrit del segon origen, el narrador informa del camí que aquest text ha recorregut i de les teories que s’han desenvolupat al llarg dels quatre mil dos-cents anys que fa que es va escriure. Com que cada un dels capítols duu un títol i els «Quaderns» també estan dividits en apartats, figura que les anotacions arriben perfectament ordenades a la humanitat de l’any 6000.

Els «Quaderns» són narrats per un narrador omniscient. Aquesta veu heterodiegètica —que ens exposa la narració des de fora de la ficció— té el coneixement complet d’allò que fan, senten i pensen els seus personatges. Només en alguna ocasió podríem parlar d’un narrador a manera de càmera cinematogràfica, objectiu i neutre, que mira i enregistra allò extern i visible. Amb tot, les sis darreres línies dels «Quaderns» són narrades en primera persona: és la protagonista, l’Alba, qui parla.

La pregunta sobre l’origen de la humanitat parteix de la vida d’una noia catalana del segle XX, l’Alba. Als catorze anys va sobreviure a l’atac dels éssers d’un altre planeta que van anorrear pràcticament tots els mamífers, incloent-hi els humans, excepte aquells que per una o altra circumstància es trobaven sota de l’aigua. Isolades en diverses parts del món, les persones que van sobreviure o bé es van tornar boges o bé van acabar suïcidant-se. Només l’Alba, que s’havia llançat a l’aigua per salvar el seu amic Dídac, de nou anys, va poder iniciar amb ell una nova vida. Van haver de superar moltes dificultats, i sobreviure valent-se només d’ells mateixos: els va caldre cultivar la terra, criar gallines, curar-se quan estaven malalts, reparar maquinària... Tot ho aprenien dels llibres que buscaven en les biblioteques mig derruïdes. Per procrear, van haver d’esperar que en Dídac arribés a l’edat de poder engendrar un fill, en Mar.

Així com en les primeres novel·les Pedrolo reflecteix la situació de repressió en què la dona es veu sotmesa i les protagonistes són víctimes d’una societat patriarcal, a Mecanoscrit del segon origen la protagonista, l’Alba, és una heroïna que es planteja la necessitat de la supervivència pròpia i de l’espècie humana, i per a això lluita i supera els tabús i els papers assignats tradicionalment a la dona.

Pel que fa al llenguatge, el que utilitza el narrador és clarament literari, amb expressions cultes, un lèxic acurat i recursos literaris, com ara comparacions, metàfores o enumeracions. També, hi inclou frases fetes o expressions de caire popular que donen varietat al registre utilitzat. En canvi, els diàlegs entre els personatges, l’Alba i en Dídac, són col·loquials, plens d’expressivitat, construïts amb frases breus i molts signes de puntuació. De tota manera, no reprodueix l’argot juvenil de l’època en què el llibre fou escrit. És un llenguatge col·loquial que es manté dins una certa formalitat.

Tot i que no hi ha cap constància que Mecanoscrit del segon origen fos concebut com una novel·la per a joves, és entre aquest sector de població on ha tingut més èxit fins a convertir-se en un clàssic de la literatura juvenil a Catalunya. Manuel de Pedrolo fa creïble l’experiència de dos adolescents que viuen un nou començament, una gran oportunitat per viure les seves vides, prenent de l’experiència dels adults només allò que troben recopilat en els llibres. Gaudeixen d’una llibertat total per decidir allò que els interessa de debò i elaborar les seves pròpies normes. No és gens estrany que generacions d’adolescents s’hagin deixat captivar —i encara ho facin— per aquesta lectura.