Título:La pell freda (La piel fría)
Autor: Albert Sánchez Piñol
Páginas: 307
Editorial: La campana
Año de publicación : 2007
Género: Ciencia ficción.
Sinopsis:
El protagonista arriba a l'illa, un punt minúscul quasi inesxistent al
mapa, fugint d'Anglaterra e Irlanda, la seva estimada patria.
La història ens situa en l'època en la que Irlanda es volia
independitzar; ens parla de les reunions clandestines i de totes les
proves que va haver de viure el nostre personatge per poder aconseguir
la llibertat del seu país. Una llibertat, que després de tot, no va
pagar tant la pena, ja que Irlanda finalment acava convertint-se en una
altra Anglaterra.
Llavors, ell decideix fugir de tot aquest món i refugiar-se com a
oficial atmosfèric en una illa deserta fora de totes les rutes
comercials.
El que no sap l'estimat Kollege és que a l'illa hi viuen uns monstres aquàtics que li faran la vida impossible.
Opinió:
Fonamentalment tracta sobre la vida d'en Kollege i en Batís Caffó,
l'anterior oficial atmosfèric, a l'illa; ens parla de la seva
supervivència al territori, de com lluitar contra la bogeria i dels
valors que aprèn en la seva estança allà.
El seu passat a Irlanda es una breu introducció dels motius que l'han conduït allà, perquè així ens fem una idea de que l'ha impulsat a anar a
aquell desert i inhòspit lloc.
El vocabulari de l'autor es variat en el sentit que utilitza un registre
formal quan descriu o narra fets i un de col·loquial quan fa els
diàlegs o transmet els pensaments del protagonista.
En general està ben estructurada, encara que pel meu gust hauria
d'acabar d'explicar certs assumptes que no em van quadrar del tot. (en
la secció de personatges els explicaré).
Tampoc m'ha convençut del tot, les diferents contradiccions dels personatges al llarg de la història.
-En Kollege vol entrar al far per protegir-se i odia que en Batís no
l'accepti. Per tant el que seria lògic seria que quan vingués el noi nou
i li demanés entrar al far, en Kollege hauria d'acceptar i no fer-li al
nou oficial el que li val fer a ell; però nooooo, ens hem de
contradir!!
-La idea del explosius es del protagonista que proposa acabar amb el
màxim nombre de granotots possibles. Doncs endevoneu qui lluita perquè en
Batís no els dispari!!! ELL, que volia exterminar-los, al cap d'uns
capítols es contradiu i afirma que no els han de matar perquè són éssers
racionals; quan unes pàgines abans volia liquidar a tota la població.
Això em desespera. AGGG!
Personatges:
Batís Caffó: antic oficial atmòsferic, alemany i de caràcter
tossut. Un home de ment primitiva que no atén a raons fora de la violència i que no té el cap molt fi. Després de viure un any a l'illa,
s'ha tornat una mica boig i només sap fer coses rutinàries com arreglar
les fortificacions o lluitar contra els monstres, un fet que si no
succeeix el trastoca més encara.
Maltractador i hostil, és un dels principals personatges que de tant en tant parla en alemany.
Kollege: Actual
oficial atmosfèric, irlandès, i un home pensatiu. Sol processar les
seves accions abans de fer-les, com també sap raonar i donar-li voltes
als assumptes. És un noi formal, que no se li ha anat del tot el cap, i
que intenta per tots els mitjans conservar la vida. És alegre i està
enamorat de l'Aneris.
Aneris: Granoteta refugiada o segrestada al far, que no té sentiments per cap
dels dos homes amb els quals conviu. Sol reculli aigua i llenya per al
far, obeeix a en Batís i fa l'amor amb tots dos nois.
Sembla no tenir pensaments racionals ni sentiments per res.
Canta quan els granots ataquen, per així avisar als seus companys per que es preparin per al combat.
Un 3 sobre 5












