Els amants de l'art i les novel·les històriques s'han de felicitar, perquè el títol que portem avui és un gust pels sentits. Si parlem de La jove de la perla a moltes persones, em ve al cap la famosa pintura del pintor holandès Johannes Vermeer.
Avui analitzem la novel.la best seller de l'escriptor Tracy Chevalier La noia de la perla. Aquest llibre es una base històrica real a partir de la qual, l'escriptor desenvolupa una complexa trama que aporta una història a la pintura de l'artista de renom. Qui és la noia que ens mira com a sorpresa vestida amb un estrany turbant? Quina és la història que hi ha darrere d'aquesta composició única i diferent de la resta de l'obra de Vermeer? Chevalier ens fa somiar amb aquesta història que ha teixit per a l'ocasió.
Sinopsi: La noia de la perla.
1664, Delft, Països Baixos. Griet és una noia de setze anys que es veu obligada a abandonar casa seva per treballar com a criada. La jove assisteix a la casa del famós pintor a Oude Langendijk.
Les coses, des del principi, no seran senzilles per al jove Griet, que haurà d'aconseguir trobar el seu lloc a la casa. La dona de l'artista - Catharina - és una dona capritxosa i voluble, i és la seva mare -Maria Thins - que realment mou els fils de la casa i els negocis del seu gendre. Griet primer es posarà en contacte amb l'altra criada de la casa, Tanneke, una dona forta que serveix directament sota Maria Thins i gaudeix d'un personatge capritxós. A més, hi ha un total de sis fills a la casa, fills del matrimoni, malmesos i impertinents.
Griet es mourà per la casa com una exhalació, tranquil·la i sempre centrada en la seva feina. No obstant això, aviat sentirà una especial fascinació pel senyor de la casa i la seva obra. Fascinació que, a més, sembla corresposta quan comença a introduir-la en el seu món.
Anàlisi
La jove de la perla porta el nom de la famosa pintura al voltant de la qual es teixeix la trama de la novel·la. Griet, el protagonista del llibre, ens es presenta com la noia que ens mira des del llenç de Vermeer. Tracy Chevalier crea una història per a aquesta pintura de la qual es coneix poc o res, ja que hi ha poca informació que avui sàpiga sobre la vida del pintor. Griet s'introdueix com una noia que es veu obligada a treballar com a criada a la casa de l'artista, raó per la qual es posa en contacte amb ell.
El llibre està escrit en primera persona, així que sabem en tot moment el que passa al voltant de la noia de primera mà, així com els seus pensaments i sensacions. No obstant això, els pensaments de la resta de personatges ens són, per tant, aliens, excepte pel que extraiem dels diàlegs i interpretacions de la mateixa Griet.
Aquesta decisió de plantejar el llibre en primera persona ens ha agradat especialment perquè d'aquesta manera vam aconseguir emfatitzar més amb Griet. D'altra banda, falta el punt de vista de Vermeer, l'altre gran protagonista de la trama. Vermeer és un home tranquil i pausat que poques vegades està a casa si no treballa al seu estudi. Aquesta intencional desconnexió amb el personatge ens fa reflexionar molt sobre les seves intencions i motivacions durant la lectura. Això fa que sigui un misteri per al lector, igual que per a la mateixa protagonista.
Griet és una noia d'una família protestant que, amb només 16 anys, es veu obligada a abandonar la seva llar per entrar com a criada en una casa estrangera. A causa d'un accident al taller on treballa, el pare de Griet -un maó de professió- s'ha quedat cec, de manera que Griet ha de donar suport econòmicament a la seva família.
Tot i que el canvi descentra la noia, que està desitjant que els diumenges tornin a veure la seva família, no triga a acostumar-se als luxes de la casa de Vermeer. Griet acaba acostumant-se a l'ambient de la casa d'Oude Langendijk, deixant enrere la seva casa real. És especialment il·lustratiu del moment en què es troba amb la seva germana al mercat i la ignora, donant-li l'esquena a les noies del matrimoni Vermeer.
El Griet, a diferència del que ens pot semblar al principi, no és una mojigata. La jove des del primer moment posa Cornelia al seu lloc, sap perfectament quines paraules ha d'utilitzar amb Tanneke, escollint les adequades per no potenciar el seu mal humor. A més, encara que reservat, es determina i actua quan l'ocasió ho requereix.
Aquestes característiques del protagonista, tot i que conserva molts dels tòpics d'un jove indefens, ens fan emfatitzar més amb ella. No és un exemple de moralitat sense culpa, ni és una noia boja sense virtuts. A més, Griet demostra la seva intel·ligència i voluntat de treballar durant tot el llibre. Són, en essència, les claus de l'atenció de la noia sent del pintor Vermeer.
- [...] I ara, quins colors veus en aquests núvols?
"Tenen una mica de blau", els vaig dir després d'observar-los durant uns minuts. I... groc també. I tenen una mica de verd.
Em va fer molta il·lusió que vaig començar a assenyalar-los. Els havia estat mirant tota la vida, però em vaig sentir com si els veiés per primera vegada en aquell moment. Va somriure.
El vincle que el pintor i el Griet creen a la part posterior de tota la casa ens ha mantingut en escac. La manera en què els dos comencen a sentir-se fascinats els uns pels altres, però és completament impossible que aquestes emocions arribin a un pla físic. En l'entorn creat per Chevalier, se sent una clara atracció sexual entre els dos que neix d'un interès artístic. Griet se sent atreta per les pintures del pintor des que observa La noia del coll de la perla (una caixa Vermeer està treballant en el moment de la seva arribada a la casa). Per la seva banda, l’artista està fascinat per la bellesa de la noia i per la seva capacitat d’aprendre.
Pieter és l'altra cara de la moneda, l'opció oposada a la vida a la casa del pintor: el carnisser ofereix una vida senzilla, familiar i tranquil·la. Tot i que el noi és atractiu i mostra interès per Griet des que la coneix, ella mateixa es pregunta, perquè no sembla disposada a allunyar-se de la casa on treballa, o del seu amo. Pieter i Vermeer són en poques ocasions, en què la tensió entre els dos és palpable. Els dos discuteixen tranquil·lament l'afecte de Griet.
El fill del carnisser, Pieter, sempre és agradable i proper al protagonista, omplint-la d'atenció i insistint en ell per mirar-lo. Precisament, exerceix una influència contrària a la que el pintor aconsegueix inspirar, que és un home intel·ligent i enigmàtic que aconsegueix arrossegar Griet al seu món a poc a poc.
Pieter no es va preguntar per què feia olor d'oli de lli. No semblava preocupat pel que podria estar amagant. Vaig decidir confiar en mi. Era un bon home. No obstant això, no podia evitar mirar si tenia sang entre les ungles.
Griet sempre es refereix a Vermeer com «ell» i no com a «professor», "el mestre Vermeer" o pel seu propi nom, només de vegades l'esmenta com "el meu amo". Això denota la devoció de la jove a l'artista i l'admiració que sent cap a ell, gairebé com si fos una figura divina. La resta de la gent de la casa, fins i tot la seva amant (Caterina), la seva família i Pieter els crida pel seu primer nom.
Va fregar el meu lòbul inflat entre el polze i l'índex, i després el va estirar. Amb l'altra mà, va col·locar la broca d'orella al forat i la va introduir. Un dolor semblant al foc es va escombrar tot el meu ésser i va fer que els meus ulls s'inundessin amb llàgrimes.
El final del llibre se separa, com ja sospitàvem que passaria des del principi, a quins són els dos personatges principals de la trama. Griet deixa la casa per casar-se amb Pieter i fer la seva vida i Vermeer continua amb la seva família. Gairebé com si no hagués passat res.
Després de l'incident que fa que Griet surti de casa, pot semblar que tots dos s'obliden del que han viscut i no es refugien en el passat. A més, al llarg del llibre ens preguntàvem què volia realment Vermeer en la noia, si estava interessada en ella simplement la seva feina o una altra cosa. És precisament ara, al final del llibre, que descobrim que l'experiència ha marcat les dues coses.
Griet rep les perles que portava a la pintura després de la mort del pintor. Per la seva banda, Griet crida a un dels seus fills Jan, en un clar homenatge a l'artista.
Conclusió del jove de la perla
El primer que volem deixar clar és que la jove del llibre ens ha estimat. Coneixíem la pel·lícula abans d'anar a llegir aquesta novel·la, i des del moment en què vam descobrir que es basava en un llibre que volíem fer amb ell.
Ha estat una lectura molt entretinguda, l'hem gaudit molt. Encara que molts anomenen a la jove perla un llibre lent, i realment es pot considerar com a tal. Ha estat un plaer conèixer a través d'aquest text costumista la forma de vida dels habitants de l'època a la ciutat. Tots els elements del llibre denoten un gran treball històric de recerca que dóna suport a la trama, encara que la història de Griet sigui la fantasia de l'escriptor.
No només és una lectura per passar el temps, també aprenem molts detalls sobre la vida quotidiana de la societat holandesa, així com moltes tècniques pictòriques. Ens va sorprendre la cura que es donava en la descripció de l'elaboració de pigments, en la tècnica de la pintura en capes, en l'ús de la cambra fosca... És una bona aproximació a l'obra de Vermeer d'una manera poc convencional, com és una novel·la amb una trama en gran part inventada.
La lectura és lleugera, fluida i, tot i que es pot considerar lenta, és molt sensorial i interessant. Hi ha un munt de detalls i notes diàries sobre la vida i l'obra del pintor que és impossible no interessar-se per la seva obra. És comú realitzar una recerca d'una que durant la lectura per observar les pintures reals a les quals es refereix la novel·la.
Sabem del llibre que Vermeer va tenir va ser el temps que va dedicar a cadascuna de les seves pintures, la qual cosa va fer que la seva activitat no fos especialment rendible. També sabem que la seva feina va ser, en la seva major part, encàrrecs de mecenes i que va arribar a tenir un total d'11 fills. Com ja hem comentat, hem descobert en aquesta novel·la moltes de les tècniques utilitzades pel pintor, els seus gustos temàtics i el seu procés de treball.
La menció es fa en el llibre de moltes de les obres del pintor, a més de La jove perpetrícia, com és evident. Vista de Delft, Dame amb dos senyors, The Layry, The Girl of the Pearl Collar o Dona amb una gerra d'aigua són algunes de les pintures esmentades, sent recognoscibles per les descripcions, sense utilitzar mai el títol amb el qual es coneixen avui en dia.
